El nen quant parla s'escolta per via òssia (+ càrrega de so agut) i escolta als demés per via aèria (+ carga de so greu). Quant aquest pateix una otitis serosa recurrent (O.S.R.), el nivell auditiu de la parla en que ell s'escolta no varia, però el que rep dels demés sofreix un "decalage".

En aquesta situació en la que la recepció del missatge auditiu propi i el que rep dels demés es desequilibra, ja no és possible l'aprenentatge del llenguatge d'una manera harmònica i progressiva. Es a dir, el nen no està en situació de poder realitzar l'anàlisi entre les dues produccions, la pròpia i la dels demés, i establir la comparació que li servirà per a arribar a una correcta producció tant de la parla com de les estructures lingüístiques.

El nen aprèn a parlar no perquè imiti la parla dels que l'envolten, sinó que ell aprèn perquè es capaç d'analitzar el seu codi fonètico-lingüístic i comparar-lo amb el dels demés, generalitzant el concepte, el que se'n diu etapa de tanteig i error. Sense oblidar que, demés, mentre dura el procés de O.S.R fluctua la quantitat auditiva; es a dir, en la meitat del procés de O.S.R., perd audició, recuperant-la poc a poc en l'altra meitat. Així, doncs, el seu llindar auditiu varia constantment, mentre dura el seu O.S.R.

L'etapa de màxim risc és la compresa entre els divuit a trenta mesos, encara que fins els sis anys segueix sent molt distorsionant pel llenguatge i, més endavant, ho serà només per l'aprenentatge escolar.

Lluïsa Cabré
Logopeda

*Article divulgat pel diari EL MUNDO e l´espai SALUD del dia 12.03.99