LA LOGOPÈDIA és el conjunt de tècniques de reeducació de les pertorbacions de la parla i del llenguatge que permeten parlar correctament. La funció de la Logopeda és educar el nen perquè descobreixi per ell mateix com es formen els sons de que consten les paraules. És una activitat poc coneguda fins ara al nostre país, però de gran importància a l´entorn europeu.

ELS NENS amb aquests problemes que no reben al seu temps el tractament adequat poden patir importants retards escolars que els condicionin per a la resta de les seves vides.

LES MARES el primer que pregunten quan van a visitar a la Logopeda és si parlarà el seu fill. Estan angoixades al veure que passa el temps i el nen no pronuncia degudament els sons que formen les paraules.

ELS TRASTORNS MÉS HABITUALS són els que presenten els nens a l´arribar als dos o tres anys sense parlar, utilitzant només la mímica per expressar-se. Altres deformen els sons de les paraules, i en lloc de dir, per exemple, "vull sopa" diuen "vu topa".

ELS ORÍGENS D´AQUESTS PROBLEMES comencen en no diferenciar els sons entre 18 i 36 mesos o com a conseqüència de patir otitis seroses recurrents. També perjudica el confondre sistemàticament les diferents formes d´elaborar els sons, la utilització inadequada de xumets, biberons i farinetes més enllà del que és recomanable.

ELS TRACTAMENTS PREVENTIUS en la logopèdia són molt eficaços ja que redueixen el temps de recuperació. Per això s´ha d´actuar a tres nivells:

1r.- A l´aula, explicant als professors d´ensenyament pre-escolar els exercicis adequats per estimular al nen a aconseguir una correcta articulació de les paraules.

2n.-Informar adequadament a la família sobre el que no han de fer en aquests casos.

Finalment, si amb aquestes actuacions els trastorns no cessen, s´haurà de seguir un tractament individualitzat amb un logopeda.

ALS PARES SE´LS HA D´ACONSELLAR que parlin al nen correctament no utilitzant diminutius. No han de riure´s mai de les paraules deformades que utilitzi, és a dir, no li han de potenciar els errors comesos. És aconsellable escoltar amb molta atenció quan el nen els parli i contestar-li adequadament. Així cultivem la comunicació, doncs normalment als nens se´ls escolta poc i la TV ni escolta ni contesta. No s´ha de donar-li a entendre que la parla correcta s´aconsegueix per imitació directa de les paraules i sons.

QUAN NO S´ENTEN A UN NEN perquè pronuncia malament les paraules i la seva mare té dificultats per entendre´l, farà el màxim esforç perquè el nen es senti comprès. No se li donarà a entendre que parla malament, doncs quan això passa és perquè no pot fer-ho bé, no perquè sigui tossut ni vulgui fastiguejar als qui l´envolten. Els pares han de saber que llurs fills que pateixen aquestes dificultats d´expressió no es diverteixen gens parlant malament i donant peu a que els altres nens de l´escola es riguin d´ells.

A vegades alguns nens ensopeguen amb les paraules. És el que coneixem pel nom de quequesa, i que els afecte en edats entre els tres i cinc anys al repetir síl.labes o paraules. Alguns creuen que es tracta de tartamudesa, però només és una etapa evolutiva que no ha de preocupar als pares perquè, en més o menys intensitat tots els nens acostumen a superar-ho. El millor tractament és una bona informació a les famílies perquè no s´angoixin i no donin cap instrucció al nen per evitar-ho. Ja ho superarà tot sol.

Quan un nen fa servir menys sons que un altre significa que utilitza menys paraules, pronuncia frases més curtes i té un desfasament amb la resta de nens en quant a riquesa de vocabulari, això representa una menor possibilitat de comunicació.

Com que la parla i l´escriptura estan tan íntimament relacionades, EL FET DE PARLAR MALAMENT FA FRACASSAR AL NEN QUE APREN A ESCRIURE. S´escriu segons es parla. D´aquí que qualsevol trastorn de la parla sigui un dels motius principals del retard escolar.

HI HA PERSONES ADULTES QUE PRONUNCIEN ALGUNES LLETRES AMB DIFICULTAT, com la erre (rr) i la elle (ll) i poden pronunciar-les bé amb un bon tractament logopèdic. Quant una persona gran consulta aquest problema a la logopeda, sempre aconsegueix una correcta articulació dels sons que pronunciava amb dificultat. El tractament és breu i senzill.

EL FUTUR DE LA LOGOPÈDIA ÉS ASCENDENT. Una major i més generalitzada tasca assistencial als nens i de divulgació d´aquests problemes de la parla, permetrà alleujar a moltes famílies angoixades pels retards escolars que originen i que són evitables en quasi tots els casos.