MARABAJAS
VILLANCICUS Y ROGATIVAS
 
ROGATIVA TERCERA
Santu Cristu del Consuelu
estamus bien apuráus
que tos los güertitus nuestrus
ya se mos han ensecáu.
 
Santu Cristu del Consuelu
¿Qué les damus de comel
a tos los nuestrus hijitus
cuandu mos pidan? ¿A vel?
 
Santu Ctristu del Consuelu
¡Qué pena si pidin pan
y tenemus que dicil-lis:
no vos lo podemus dal!
 
Santu Cristu del Consuelu
que tienis tantu podel,
quítali el carzu a las nubis
pa qu’emprencipi a llovel.
 
 
ROGATIVA CUARTA
Tos los árbulis del campu
tienin su desinación:
de unus se jacin santus
y de los otrus picón.
 
En casa tengu sembráus
frutalis de toas maneras:
los unus pol tenel fruta,
los otrus pol la madera.
 
Yo te conoci ciruelu,
benditu San Sabastián,
del pesebri ‘e la mi burra
eris helmanu carnal.
 
En mi güertu te criasti
y crecel te conocí
los milagrus que tu jagas,
tos me los debis a mí.
 
San Sabastián milagrosu,
San Sabastián cirueleru,
que te sacamus ‘e farra
el venti del mes d’Eneru.
 
Bien te puedis alegral
que jicimus del tocón
un San Sabastián de palu
en vez de jadel picón.  
 
  DÁNDULI PALIQUI AL PICU
 
I. COSAS DE ÉL  
EL LUNIS, CATALINA,
El lunis, Catalina,
no poemus velmus,
qu’el amu m’ha mandáu
caval-li el güertu.
 
Del martis hasta el viernis:
aseandu olivus
y, si el sábadu lluevi,
vengu un ratinu.
 
¡Peru el domingu,
si no hay trebaju,
to’l día contigu!
 
 
LA LUNA LA OTRA NOCHI
La luna la otra nochi
s’ha despromáu
y en metá del regatu
s’ha escachurráu.
 
¡Vaya una luna,
que no aguanta el jocicu
de la mi mula!
 
 
SI ME QUIERIS, DÍMILU
Si me quieris dímilu,
sino dimi que me quiti,
que no creas que me peta
pegalti a ca istanti envitis,
supiendu que tú por otru
mentris tantu te derritis.
 
Qu’anque me peti muchu
que m’agasajis,
tamién me puéu dal solu
yo un homenaji.
 
 
TRAS UNA ALAMEA ESCURA
En una alamea escura
dos niñas m’han güertu locu.
La alamea: tus pestañas;
las niñas: las de tus ojus.
   
POR UN ACHUCHÓN NI DOS
Por un achuchón ni dos
ni tres, ni cuatru, ni cientu,
tú no pierdis na de na
y yo me quéu bien contentu.
 
Déjati un ratu,
verás cómu soy güenu
y qué bien te tratu.
 
Anda, bobina,
vamus p’allí a lo escuru
d’aquella esquina.
 
NO ME BAILIS AHORA
No me bailis ahora
con el pie izquierdu,
que d’aquellus amoris
ya ni m’acuerdu.
 
No me brinquis ahora
con el pie gachu,
qu’anque tú eras ya moza
yo era un muchachu.
 
Esu no quita
pa que yo t’agraeza
bien esa cita
 
y aquel güen ratu
que dambus mos pasamus
renti al regatu.
 
Peru ca unu que siga
pol su caminu,
que con aguas pasás
no andan molinus.
 
 
COMU SABIS QUE TE QUIERU 
Comu sabis que te quieru,
vas apagandu las lucis
pa que tropiqui contigu
y qu’ajociqui de brucis.
 
Tú sabis muchu,
y desimulas siempri
cuandu t’achuchu.
 
Comu sabis que me gustas,
apagas siempri el candil
pa que tropiqui contigu
y me rói encima ‘e ti.
 
Tú eris mu lista,
peru yo d’aquí acabu
en el oculista.
 
Comu sabis que te quieru,
me ponis la zancaílla
pa que tropiqui contigu
y aterrici de roíllas.
 
Tú jacis esu
pa que d’en ves en cuandu
yo te de un besu.
   
BAÍLALU BIEN BAILÁU
Baílalu bien bailáu,
no t’apresuris,
que me gusta el tu baili
y quieru que duri.
 
Baílalu despacinu
y con sentimientu,
qu’a mí m’están entrandu
ya azogamientus.
 
Baílalu bien bailáu,
sigui y no aparis,
que ya cuasi estoy listu
pa entral al baili.
 
 
DICIN QUE NO ME QUIERIS...
Dicin que no me quieris
¿Y qué le voy jadel?
¿Qu’alantu yo con querelti
si m’has dejáu de querel?
 
Dicin que no me quieris...
¡Pocu es el dañu!
¡D’aquellus revorconis,
hoy jaci un añu!
 
Dicin que no me quieris...
No te voy a echal en cara
las nochis que m’has buscáu
pa'l caminu ‘e l’Armenara.
 
Dicin que no me quieris...
Ya m’has queríu.
¡Váigase lo ganáu
pol lo perdíu!
   
YO SIEMPRI QUERÍA, TÚ NO
Yo siempri quería, tú no;
y ara quieris tú a ca istanti.
Pásati las penas, prenda,
comu yo las pasé antis.
 
Tú has síu mu bruta:
yo te daré ara caña,
cuelnu y turuta.
 
 
MIRA COMU VENGU
Mira comu vengu
llenitu de sangri,
por una quimera
que tuvi ayel tardi.
 
Mira comu vengu
celosu perdíu,
polque me dijerun
qu’otru es tu maríu.
 
Mira comu vengu
rotu y mallugáu,
polque tos m’han dichu
que t’habías casáu.
 
Mira comu traigu
d’escacháu y jeríu
el corazoninu:
cuasi sin latíus.
MÍRAME UNA VEZ, MORENA
Mírami una vez, morena.
mírami con esus ojus,
échami una sonrisina,
no me miris con enoju.
 
Éjami que yo m’arrimi
sin que me peguis bufíus,
que pue qu'al cabu del tiempu
yo llegui a sel tu maríu.
 
Dami un besinu, (no quieru)
dami un achuchón, (tapocu)
dami una puñalaína,
dámila poquinu a pocu.
   
TÚ ERIS  EL MUNDU
Tú eris el mundu,
yo soy la llavi,
nuestru secretu
naidi lo sabi.
 
Yo soy la tranca
tú eris el cofri,
nuestru encondichi
naidi conoci.
 
Tú eris el arca
y yo el candáu,
nuestru segilu
va aquí guardáu.
 
Yo soy l’ardaba
y tú el escriñu,
drentu escuendemus
nuestru cariñu.
 
  
  
II. COSAS DE ELLA   
CUANDU GÜERVI  EL MI NOVIU
Cuandu güervi el mi noviu
de la labranza,
siempri vieni cantandu
en la mula parda.
 
Bajan dambus las cuestas
y los cotorrus,
mentris el sol s’ajundi
mediu moorru.
 
Y aluegu habramus,
cuandu güervi de dal-li
la  mula al amu.
    
DAMI OTRU APRETONINU
Dami otru apretoninu,
no te m’ajuyas,
que pa dil a los güeyis
la tardi es tuya.
 
¡Sólu un besinu chicu,
de pajarinu!
¡Sólu una carantoña!
¡Sólu un ratinu!
 
¡Güenu, tú ganas!
¡Jácime lo que quieras
y no te vaigas!
   
TE TIENIS POL MÁS QUE YO...
Te tienis pol más que yo...
¡Serás más o serás menus!
En cuanti a cuartus serás,
en lo demás lo veremus.
 
Te tienis pol más que yo...
¡Tantu tienis, tantu valis!
Tengu dies déus en las manus,
no tengu menus que naidi.
 
Te tienis pol más que yo...
¡Pos ya hay que sel inocenti:
creelsi que pol dos durus
eris más que toa la genti!
 
Te tienis pol más que yo...
Tengu yo más uña y picu
y más alegría en el cuerpu
que tu con sel niñu ricu.
 
Te tienis pol más que yo...
¿Y esu t’han jechu creel,
que de muertu los gusanus
te van mejol a roel?
   
SI QUIERIS.. .
Si quieris querelmi, quieru.
Si quieris amalmi, amu.
Si aborrecelmi, aborrezu.
Si quieris paral, yo paru.
Si orvïalmi, yo t’orvíu.
Si arrenganchal, yo arrenganchu.
Si morilti, yo me mueru
contigu, que yo a to jagu.
   
TIENIS UNA COSTUMBRITA
Tienis una costumbrita
que te tengu que reñil:
cuandu te vienis a echal
nunca apagas el candil...
 
Y cuarquiel día
se va a salil la mecha
de la torcía.
 
Tienis una costumbrita
que te tengu qu’afeal:
cuandu te vas a la cama
nunca atrancas el portal.
 
Y yo no quieru
que se sarga la tranca
del abujeru.
 
Tienis una costumbrita
que nunca puéis evital:
no abruchalti los carzonis
cuandu te vas a acostal.
 
De moo y manera
qu’el ratón te s’ansoma
pol la gatera.
 
Tienis una costumbrita
que no te puéis reprimil:
el pasal pol la mi arcoba
cuandu te vas a dolmil.
 
¡Y el mi gatinu
cualquiel nochi s’enjila
al tu ratoninu!
 
 
LOS BESUS QUE TU ME DISTI
Los besus que tu me disti
a la orilla de la juenti,
comu era cerca del agua,
se los llevó la corrienti.
 
Corrienti abaju
bajan las tus promesas
d’enamoráu.
Corrienti abaju
s’esgranan tos los besus
que tú m’has dáu.
Corrienti abaju
jorran tus juramentus,
y tus abrazus.
Corrienti abaju
se va jiciendu añiscrus
tu amol d’antañu.
   
SI POLQUE ME QUIERIS MUCHU
Si polque me quieris muchu
yo te tengu que querel,
mira con tientu, Manolu,
lo que vamus a jadel.
 
Tu eris largu, dergaininu,
y, anque féu, postineru.
Yo soy mona, peru chica,
más bien pava y sin saleru.
 
Sé que piensas qu’es posibri
casal lo güenu de bambus
y que mos sargan los hijus
artus, graciosus y guapus.
 
Peru cavila con carma:
créu que debiamus dejal-lu
y buscal tú novia lista,
y precural yo un tíu guapu.
 
No sacuentu que mos pasi
comu a los dos del jumentu,
y mos sargan los dagalis
pasmáus, canijus y féus.
   
LA ZAMBOMBA
Dati apriesa, dati apriesa,
que me se cansa la manu,
y si no te das apriesa
la zambomba yo l’aparu.
 
Corri ascapi, corri ascapi,
que ya voy jarta de dal-li
p’arriba y p’abaju al d’estu
y provechu no sacal-li.
 
Acaba ya de brincal
y de cantal tarantelas,
que tú te lo pasas bien
y yo me quéu a dos velas.
   
DICIS QUE ME QUIERIS MUCHU
Dicis que me quieris muchu.
¿Cómu t’habré de pagal?
Con querelti yo lo mesmu
a debel no te quéu na.
 
Dicis que me quieris muchu.
Maldita mi güena suerti,
que, polque a mí tú me quieras,
tenga yo a ti que querelti.
 
Dicis que me quieris muchu.
Menúu egoísta el querel
que nesecita qu’el otru
lo tenga que degorvel.
 
Los querelis de verdá
son los que dicin te quieru
sin asperal na de na.
   
NUNCA HE POÍU SUPORTAL
Nunca he poíu suportal
el sombreru asín caíu.
Ara lo lleva el mi noviu
y me paeci, el joíu,
gallitu qu’a galleal
sali p’allí pa'l lejíu,
jechu un pimpollu real,
y el más guapu ‘e tos los tíus.
   
SI NO JUERA PORQU’ERIS
Si no juera porqu’eris
sólu un muchachu,
te daba un sopramocus,
so mamarrachu.
Si no juera porqu’ahora
tú estás borrachu
y antovia llevas puestu
carzón bombachu,
te daba un güen mamporru
con el cenachu.
 
Pa dicilmi a mí cosas
ties que sel machu,
habelti jartáu ‘e sopas
y de gaspachus
y tenel ya de pelus
tupíu el mustachu.
 
¡No m’alucinis!
¡Vaiti a buscal p’ahí níus
de colirinis!
 
 
SI QUIERIS QUE YO TE QUIERA
Si quieris que yo te quiera
chámpati en esi regatu,
que te refriegui la mancha
que las otras te dejarun.
 
Si quieris que yo te quiera
t’has de queal bien en cuerus,
que t’escamondi la roña
de los amoris primerus.
 
Si quieris que yo te quiera
úntati bien con jarina,
pa que te se vea bien brancu
delantri ‘e las mis vecinas.
 
Si quieris que yo te quiera
me tienis que prometel
que dispués d’estal colmigu
a dinguna has de querel.
   
TO’L DÍA ANSOMÁ A LA VENTANA
To’l día ansomá a la ventana,
to’l día tras la batipuerta,
escuchandu el jurriburri
de toa esa genti d’ajuera.
 
Viendu subil los que subin,
viendu abajal los que abajan,
peru sin que los mis ojus
s’aposin en una cara.
 
Llevu más ‘e sieti días
viendu de pasal pasantis,
brancus, negrus, coloráus,
peru no pasa mi amanti.
 
Toitus pasan pol mi puerta
y no pasa el que yo quieru:
el de la chambrina crara,
el de los ojitus negrus.
 
¿Qu’habrá pasáu?
¿Si está malu en la cama...?
¿Si lo han matáu...?
 
¡Si seré bruta!
¡Si vieni pol la cuesta
vestíu ‘e recruta!
   
III.  COSAS 'E DAMBUS
 
LA SIEMBRA
ELLA
¡Arrempuja con juerza,
lo mesmu qu’en la jesa
ajundis los tobillus
detrás ‘e la telera!
 
¡Ajúndite p’adrentu,
pa que yo no te vea,
pa que te jagas brandu
cumu la tierra mesma!
ÉL
¡Escuéndite dembaju,
pa que naidi mos güela,
pa que yo me rebolsi,
pa que yo me revielta!
 
¡Pa jadel comu jaci en el canteru
el agua cuandu llega!
¡Pa enllenalti de caras y de bocas!
¡Pa empapal la simienti de la era!
 
¡Éjami que t’abraci!
ELLA
¡Vaiti, qu’el amu llega!
 
 
IMPOSIBRI APAÑU
ÉL
Se lo diji a tu madri
y a tus helmanas:
qu’eris la tía más guarra
de toa la praza.
 
¡Guarra, guarrilla,
que te royi la roña
pol las roíllas!
 
ELLA
Se lo diji a tu padri
y a tu cuadrilla:
qu’eris el más gandumba
de la Sierrilla.
 
¡Vagu, chulillu,
que te jorra la pringui
por el frequillu!
 
ÉL
¡Si te lavaras...
quiciás qu’asina aluegu
tú me petaras!
 
ELLA
¡Si argu apencaras...
quiciás qu’asina aluegu
yo t’acetara!
 
ÉL
¡Tú no te lavas
anque dosmil toconis
yo descavara!
 
ELLA
¡Tú no trebajas
 
anque con aguajuerti
yo me bañara!
 
DAMBUS
¡Sigui tu rumbu!
¿Pa qué forzal vereas
y pegal tumbus?
Ca unu pa su casa:
dambus felicis...
¡Y a jartalmus de vinu
y de codolnicis!
   
SI QUIERIS QUE TE QUIERA
ELLA
Si quieris que te quiera,
zapateritu,
me jacis unas botas
con taconitus.
 
ÉL
Si quieris que te quiera,
costurerita,